Magnific article de Victor Maceda al blog La veu del País Valencià.
Aquestes imatges mai no les retransmetrà RTVV, però com a servei públic que és, fóra convenient que algun dia ens les mostrara. Pedro García, director general de l'ens entre els anys 2004 i 2009, va tornar a ocupar diumenge la seua localitat al camp de Mestalla –a la tercera filera de la tribuna lateral dreta– de manera absolutament desacomplexada, amb la normalitat habitual. Acompanyat dels seus dos fills, el principal responsable de la desfeta de Canal 9 i de l'ERO corresponent va aparèixer de sobte pel vomitori i va saludar a esquerra i dreta amb els ulls i amb les mans, com els reis mags durant la cavalcada. Sense amagar-se'n gens, sense ulleres de sol, barba ni barret de cap mena. Amb la cara ben alta.
Pedro García
La impunitat dels valencians presumptament corruptes potser mereixeria un capítol deSocietat Anònima. La manera com van per la vida, orgullosos de ser-ho, és un insult a la resta de la ciutadania. A Peter –com l'anomenaven els membres de la trama Gürtel– no li deu importar gaire que s'haja conegut la seua amistat amb Álvaro Pérez, a qui va atorgar el contracte de sonorització de la visita del papa sense tenir-hi cap experiència i de qui va rebre molts regals, entre els quals, el més especial, un viatge sorpresa a Marràqueix amb motiu del seu 40è aniversari. A Pedro García tampoc no li deu molestar que se'l conega per haver deixat un deute de 1.200 milions d'euros, una llosa que ha afonat RTVV i moltes famílies. Per això no ha optat per un exili voluntari ni s'ha reclòs casa al màxim possible, sinó que s'ha estimat més riure's de tots nosaltres a la cara. Vantar-se'n, fer-ne ostentació.
Diumenge a la nit, a la primera filera de la llotja VIP de Mestalla, la nova directora general de RTVV observava el València-Barça des de la localitat institucional que hi té reservada. Rosa Vidal, que ha rescatat vora 200 tècnics de l'ERO per tal que Canal 9 continuara emetent i que no sap com els pagarà després que José Ciscar li haja dit que no disposarà d'un euro més dels previstos, podria aprofitar qualsevol trobada fugaç amb García –que seu a vint metres de la seua butaca– per demanar-li com pot tenir tanta poca vergonya de fer vida normal i riure obertament. Com si no haguera passat res, com si ell no fóra el principal responsable d'haver pervertit un servei públic i d'haver deixat un miler de persones al carrer. Si té tanta mà dreta com diuen, algun dia li ho preguntarà, i si Pedro García té tanta cara com sembla, no li farà cas. Continuarà anant al futbol i saludant tothom. Tothom a qui ha robat, quina ironia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario