Article del company Lluis Gallent, publicat a www.laveupv.com
El canvi polític produït en les eleccions del 24 de maig al País Valencià ha provocat, de retruc, moviments, accions, jocs d'interessos i altres qüestions -algunes inconfessables- en la premsa valenciana. Quasi tot té com a origen i destí el tancament traumàtic i esperpèntic de la RTVV. Les confusions, propostes ridícules del nou Consell de reobrir el 9 d'octubre com si fóra un videoclub de barri, la indiferència de la societat per tindre una ràdio TV públiques i independents, els atacs als treballadors des de quasi tots els àmbits, ja siguen polítics o professionals han desencadenat tot un seguit d'enfrontaments i aldarulls que van des del disbarat a la caricatura passant pel cinisme o la ignorància d'alguns mitjans que acusen -ells!- els treballadors de RTVV de no ser uns herois per haver firmat un ERO amb certs beneficis econòmics i haver practicat una manipulació informativa insuportable.
Açò últim és ben cert, però clavar en el mateix sac a tots, quan algú que conega mínimament la professió periodística sap que basta amb uns pocs sicaris col·locats en llocs estratègics per a controlar la redacció d'un diari, una ràdio o una TV, i més encara en el cas de RTVV, si eixos càrrecs els posava de manera autoritària el partit de govern, és a dir, el PP, tota una catàstrofe en ella mateixa. Aquells que denunciàvem aquella manipulació, que quasi mai va tenir ressò en els mitjans que ara acusen els treballadors d'estar callats, eren castigats destinant-los a l'ostracisme o perjudicats econòmicament i si no els tiraven al carrer era per la senzilla raó que tenien una oposició aprovada en igualtat de mèrit i capacitat, circumstància que sovint s'oblida de manera sospitosa.
L´ultim episodi tragicòmic es va produir dijous passat durant la presentació del llibrePassat, present i futur de RTVV a la Nau de la Universitat de València. L'Alt Comissionat per a la reobertura de RTVV nomenat per la Generalitat, José Maria Vidal, va etzibar ni més ni menys: "El problema dels treballadors de RTVV és que es creuen el melic del món". "Ai maedeusinyó!", creure's el melic del món és voler dialogar per tal recuperar de la millor manera possible una ràdio i una TV al servei dels ciutadans i negociar-pactar un nou ERO amb criteris de justícia i sostenibilitat? També va dir l'Alt Comissionat, títol ben grandiloqüent, després d'un al·legat jurídico-filosòfic que havien d'assumir per raons de seguretat jurídica l'herència del govern anterior i que, ara per ara, la reobertura de RTVV està en mans de l'Audiència Nacional, fet que fa irrellevant i innecessari el seu alt càrrec. Pel que fa al desprestigi periodístic intervingueren per part de la Unió de Periodistes, Violeta Tena d'El Temps i Marta Hortelano de Las Provincias, ambdós mitjans hostils amb els treballadors de RTVV. Però allò més cridaner, almenys per a mi, és que fóra la periodista de Las Provincias qui parlara de manipulació i adulteració de la informació.
El canvi polític produït en les eleccions del 24 de maig al País Valencià ha provocat, de retruc, moviments, accions, jocs d'interessos i altres qüestions -algunes inconfessables- en la premsa valenciana. Quasi tot té com a origen i destí el tancament traumàtic i esperpèntic de la RTVV. Les confusions, propostes ridícules del nou Consell de reobrir el 9 d'octubre com si fóra un videoclub de barri, la indiferència de la societat per tindre una ràdio TV públiques i independents, els atacs als treballadors des de quasi tots els àmbits, ja siguen polítics o professionals han desencadenat tot un seguit d'enfrontaments i aldarulls que van des del disbarat a la caricatura passant pel cinisme o la ignorància d'alguns mitjans que acusen -ells!- els treballadors de RTVV de no ser uns herois per haver firmat un ERO amb certs beneficis econòmics i haver practicat una manipulació informativa insuportable.
Açò últim és ben cert, però clavar en el mateix sac a tots, quan algú que conega mínimament la professió periodística sap que basta amb uns pocs sicaris col·locats en llocs estratègics per a controlar la redacció d'un diari, una ràdio o una TV, i més encara en el cas de RTVV, si eixos càrrecs els posava de manera autoritària el partit de govern, és a dir, el PP, tota una catàstrofe en ella mateixa. Aquells que denunciàvem aquella manipulació, que quasi mai va tenir ressò en els mitjans que ara acusen els treballadors d'estar callats, eren castigats destinant-los a l'ostracisme o perjudicats econòmicament i si no els tiraven al carrer era per la senzilla raó que tenien una oposició aprovada en igualtat de mèrit i capacitat, circumstància que sovint s'oblida de manera sospitosa.
L´ultim episodi tragicòmic es va produir dijous passat durant la presentació del llibrePassat, present i futur de RTVV a la Nau de la Universitat de València. L'Alt Comissionat per a la reobertura de RTVV nomenat per la Generalitat, José Maria Vidal, va etzibar ni més ni menys: "El problema dels treballadors de RTVV és que es creuen el melic del món". "Ai maedeusinyó!", creure's el melic del món és voler dialogar per tal recuperar de la millor manera possible una ràdio i una TV al servei dels ciutadans i negociar-pactar un nou ERO amb criteris de justícia i sostenibilitat? També va dir l'Alt Comissionat, títol ben grandiloqüent, després d'un al·legat jurídico-filosòfic que havien d'assumir per raons de seguretat jurídica l'herència del govern anterior i que, ara per ara, la reobertura de RTVV està en mans de l'Audiència Nacional, fet que fa irrellevant i innecessari el seu alt càrrec. Pel que fa al desprestigi periodístic intervingueren per part de la Unió de Periodistes, Violeta Tena d'El Temps i Marta Hortelano de Las Provincias, ambdós mitjans hostils amb els treballadors de RTVV. Però allò més cridaner, almenys per a mi, és que fóra la periodista de Las Provincias qui parlara de manipulació i adulteració de la informació.
Lluís Motes
¿És que desconeix la trajectòria periodística, que encara continua, de Las Provincias quan Maria Consuelo Reyna incitava campanyes d'odi i rancúnia, la qual cosa va produir una fragmentació de la societat valenciana de la qual encara estem en procés de superació? I per no deixar la Unió de Periodistes, ¿desconeix també el seu president que al seu diari té un espai d'opinió Lluís Motes, un dels artífexs vergonyants de la història de terror de la TV autonòmica? Els treballadors no som herois, és cert, però tampoc som els responsables de l'aberració en què es va convertir RTVV amb el silenci còmplice de molta gent que ara sobrevola com voltors l'edifici de Burjassot.
I per acabar, acabe -valga la redundància- amb les paraules de qui estava en la seua doble condició actual d'extreballador i membre del govern com a secretari autonòmic de Medi Ambient, l'amic i excompany Julià Àlvaro: "Els treballadors vam perdre la legitimitat política, que no la laboral, en firmar l'ERO ja que el món de la política és canviant". Efectivament, els treballadors pecàrem d'ingenuïtat en creure promeses electorals com "#AIXÒHOANEMAARREGLARAMBVALENTIA". Ara mateix ens trobem en posició de "CUERPO A TIERRA QUE VIENEN LOS NUESTROS". HELP!!!.
Hola companys, gràcies per penjar el meu article. Però també dir-vos que no ha desaparegut de La Veu. Continua penjat. Mireu en anteriors i el podreu vore . També he dir que és el més llegit de tots els articles d'opinió, la qual cosa com diria el Borbó "!me llena de orgullo y satisfacción". Salut i pecats!.
ResponderEliminarHola companys, gràcies per penjar el meu article. Però també dir-vos que no ha desaparegut de La Veu. Continua penjat. Mireu en anteriors i el podreu vore . També he dir que és el més llegit de tots els articles d'opinió, la qual cosa com diria el Borbó "!me llena de orgullo y satisfacción". Salut i pecats!.
ResponderEliminar