Mort d'un lluitador antifranquista. Vicent Àlvarez
He rebut la noticia de la mort de Ignacio Guillem Paredes. Compartirem despatx com laboralistes als anys setanta del segle passat, va fer la seua tasca amb entusiasme, era més jove, i aviat es va posar al dia. També va defensar i assistir a antifranquistes davant del Tribunal d'Ordre Públic, va estar en totes les mogudes dels advocats antifranquistes, com fou el tancament que fèrem al col·legi d'advocats.
Mostra de la seua generositat és que ha donat el seu cos a la ciència, hui dilluns el seu cadàver anirà a la Facultat de Medicina. Com laboralista va assistir a molts treballadors en acomiadaments i altres qüestions salarials o de condicions de treball. Amb tristor el recorde. No fa gaire dies ens trobarem. Un company que ens deixa, després d'haver fer una tasca anònima però necessària.
Adéu, Natxo.
yo no se si un trabajo anonimo, su fama le precedia porque aqui en valencia por los años que tu dices, los trabajadores le nombraban como su abogado, yo le conoci mas tarde, en el 92 y tuve el honor de ser su amiga y aun asi a raiz de su muerte no paro de descubrir facetas suyas que ignoraba y desde luego presencié como "hacia el bien y no miraba a quien ", tambien le echare mucho de menos !!
ResponderEliminarDurante la Transición el despacho laboralista donde trabajaba Nacho era una referencia para todos los que éramos anticapitalistas y no solamente antifranquistas...
ResponderEliminarNacho era un verdadero regalo porque unía a su compromiso social y político la garantía de su honradez y de su profesionalidad en el campo del derecho laboral.
Tuve el enorme placer de ser su primo...